Super flumina em catalão
Salm 137 (136): Cant dels exiliats
1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d'enyorança de Sió.
2 Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.
3 Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió»,
4 ¿com podíem cantar cants de Jahvè
en una terra estrangera?
5 Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se'm paralitzi la mà dreta;
6 que se m'encasti la llengua al paladar,
si deixés d'anomenar-te,
si deixés d'evocar el teu record,
per inspirar els meus cants de festa.
7 Tingueu en compte, Jahvè,
com parlaven els d'Edom
el dia que caigué Jerusalem:
«Arraseu-la, deien, arraseu-la
amb els fonaments i tot».
8 Babilònia, ciutat destructora!
allò que tu vas fer amb nosaltres,
d'altres ho faran amb tu:
9 et prendran les criatures
per esclafar-les a la roca.
(Fonte)
